Tag Archives: scotland

El Sol té insomni

Urquhard Castle, Loch Ness. Font: Daniel Graell

Llacs i muntanyes agressives. Les carreteres són com serps que esquiven les muntanyes i les obelles, els boscos d’avet i pi negre i els prats. Aquest és el paissatge de l’Oest d’Escòcia. És un país d’aigua. Gairebé sempre ens acompanya una riba d’un llac, un riu o la costa de l’Atlàntic.

 La Nessy, el llegendari monstre del llac Ness, no ha aparegut, devia ser dormint. Els llacs sorpenen apareixen del no res com els turistes. Recorrent la costa des d’Oban fins a Inveraray. Aquesta petita població antiga residència del duc de Argyll la formen cases blanques de dos pisos. Cafès, botigues, un pub, una botiga de souvenirs i la que s’autoanomena la millor botiga de whisky d’Escòcia, Loch Fyne Whiskies. A més a l’aparador recorden que tenen un grup a facebook que diu: “Jo també m’he fet una foto al costat del Hamish”, la figura d’un majodorm de cartró pedra que tenen davant de la porta.

Font: Daniel Graell

Al petit poble de Inveraray hi ha dos casaments. Els “weddings” són relament impressionants. Els homes desprenen una elegància especial amb el kilt tradicional escocès. Faldilles de colors i quadres, la majoria verdes, negres o blaves. Una armilla negra, camisa blanca, una bossa de cuir i les sabates. Elles segueixen la moda britànica de portar pameles i vestits de colors cridaners. Mirar sota el kilt és de mala educació i per si de cas tots porten una daga al peu dret, dins del mitjó.

 El pub del Ben-More Lodge no és ple: el cambrer, la cuinera, la mestressa i l’avi de les celles blanques: Al costat de la llar de foc un home amb un guitarra negra canta cançons. Els quatre clients que li fan fotos amb el seu Iphone o la camera digital. El músic, de cabell blanc i un somriure fixat a la boca, ha animat a tothom quan ha repartit unes maraques, un tambor i una pandereta entre els assistents. Sona Pretty Woman i tot s’anima una mica més.

 

El músic s’envà i fa un entremig a les 11. Surt a fora i encara no és fosc i no ho serà fins mitjanit. Són quarts de dotze, uns parroquians han entrat per a fer les últimes pintes del dissabte i el músic de cabell blanc segueix amb O-bla-di, O-bla-da. Ha entrat el gat, a fora fa fred, el sol ha baixat i comença a ser hora de dormir. Però avui és dissabte.

Anuncis