Friends, will be friends

Poble de Loss: Escòcia, aigua, i “casetes”

Escòcia és un país extrany i alhora semblant. Aquí és una hora menys, com a Canàries, passa un quart de les deu del vespre i un home amb de cabell blanc amb unes celles voluminoses ens pregunta: “Why does it call Barcelona?” (Per què li diuen Barcelona?). Nosaltres incrèduls no sabem què respondre i ell cita la Barcino romana.

Dormo en un hostalet a peu d’una carretera en mig del no-res i tot és verd. A fora no és fosc i el sol no ens deixarà fins les 11 de la nit i a més avui que és la nit més llarga de l’any. Mentrestant a dins, a la conversa s’hi han afegit les cuineres i la mestresa de l’hotel Ben More Lodge. Parlen de com diem en català “Scotland” i que quin temps fa a Barcelona. No sé quina emissora de ràdio tenen al pub de l’hostal però acaba de sonar, you’re the best thing dels Style Council. Això em recorda que encara som al Regne Unit.

Des de que he trepitjat terra al matí tot sembla diferent del sud. Aquí tenen uns “pounds” diferents on no hi apareix la cara d’Isabel sinó les cares de guerres i cavallers escocesos. Hem pujat fins aquí –sempre per l’esquerra– rodejant el llac Lomond. Recorda una mica al Pirineu però quan agafem el cotxe s’esbaeix tota sensació de ser a la Val d’Aran.

Anuncis

4 responses to “Friends, will be friends

  1. Tenen moneda pròpia, són molt guais.

    • Tens tota la raó, el Banc d’Escòcia emet les lliures esoceses. Tenen el mateix valor que les angleses però canvien els dissenys; quan els britànics hi posen a Adam Smith (economista nascut a Edinburgh i un dels “inventors” del capitalisme) els escocesos prefereixen guerrers com Wallace o Bruce als bitllets. Un petit exemple. Solen ser molt fidels a les seves tradicions i majoritariament són pertanyen a Escòcia, una entitat diferent a l’Anglaterra del sud.

  2. S’esvaeix la sensació d’estar a la Vall d’Aran, …a mi se m’esvaeiria la sensació de ser a Galícia i als Ancares.

  3. El problema és que no he trepitjat Galícia. Segur, però em fa la sensació que la orografia allà és molt extranya. Combina els turons ondulats amb pics de poca alçada (El més alt, el Ben Nevis, fa 1344 metres i és l’elevació més alta del UK), però molt escarpats i verticals, un espectacle sens dubte.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s