Història d’un cal·ligrama i un collage

Les avantguardes són lluny i ens entestem en allargar la seva agonia,  –potser ja és hora de que s’acostin al destí, i passin a dormir als museus que Marinetti no va cremar. 
Sempre joves, artistes i obres, les intencions atacaven l’entorn en que van viure; degradat, antipàtic, mort, cec. Des de les gràcils figues de Giacometti, el vàter de Duchamp a Miró –en somni constant– , fent parada a la literatura nihilista de Tristan Tzara però sense oblidar els versos de de ferro de Papasseit o Apollinarie. Tots van ser partícips de crits i escàndols de part dels que no tenen ulls per veure-hi.
Molts dels fills de avantguarda dormen avui ens els museus de Londres, Nova York o Berlín separats a pocs carrers dels clàssics, d’aquells que sovint van menysprear.
Història d’un cal·ligrama és doncs un fòssil, i el que és pitjor; no conté petroli. 
J. Soriano; A.Graell, 2009


Anuncis

2 responses to “Història d’un cal·ligrama i un collage

  1. jajaja que gran tú. És el nostre nen.Quines tardes al que de que? XD

  2. Voluntat de ruptura dels models… Esperit de protesta…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s